lunes, 10 de diciembre de 2012

EFECTES DELS PROCESSOS INTERNS EN LES ROQUES.

LES DEFORMACIONS DE LES ROQUES.
Factors:
·La intensitat de la força aplicada i el temps durant el qual actua.
·La naturalesa de la roca.
·El lloc de l'escorça on es produeix la deformació.

Les roques poden respondre de dues maneres:
·Trencant-se, es formen diàclasis i falles.
·Plegant-se, originen diferents tipus de plecs.

ELS PLECS.
Són ondulacions que es produeixen quan actuen forces tectòniques que deformen plàsticament les roques sense arribar-les a trencar.

-ELEMENTS D'UN PLEC.




-TIPUS PRINCIPALS DE PLECS.
Segons la forma:

                         ANTICLINAL                                                  SINCLINAL

   

Plecs còncaus cap avall.                                                Plecs còncaus cap amunt.



Segons la posició del pla aixal:

                             RECTE                                                         INCLINAT


      Ç



                         BOLCAT                                                     AJAGUT


          




LES DIÀCLASIS.
Són fractures en les quals no hi ha desplaçament entre els blocs de roques.
Segons l'origen en poden dividir en:
·Tectòclasis, que s'originen per esforços de naturalesa tectònica.
·Diàclasis, que s'originen durant la formació de les roques.

LES FALLES.
Es formen quan els blocs resultants del trencament es desplacen un respecte de l'altre. El moviments és brusc i amb sacsejades.

-ELEMENTS D'UNA FALLA.








-TIPUS DE FALLES.
Falles normals, produïdes per forces distensives. u ndels blocs s'enfonsa a favor del pla de falla. Es caracteritzen perquè hi ha un augment en la superfície total del terreny.




                                    


Falles inverses, generades per forces compresives. Un dels blocs s'eleva en contra del pla de falla i es produeix un acurtament en el terreny.







                              


Falles de direcció, produïdes per forces que actuen en la mateixa direcció i en sentits contraris. Els blocs es mouen horizontalment i el pla de falla és vertical.

                                



       LA FORMACIÓ DE LES SERRALADES

OROGÈNESI I OROGÈNIES.
Orogènesi: conjunt de processos geològics que condueixen a la formació d'una cadena muntanyosa.
Orogènia: temps durant el qual es forma una cadena muntanyosa.


QUÈ ÉS UNA SERRALADA?
Són cadenes muntanyoses continentals, allargades i de dimensions  quilomètriques.
Estan formades per roques: - magmàtiques
                                          - sedimentàries
                                          - metamòrfiques

Es formen als límits destructius de les plaques tectòniques.
Segons el tipus de plaques que es posen en contacte,es formen les serralades: - pericontinentals
                                                                                                                      - intercontinentals

LES SERRALADES PERICONTINENTALS.
Es formen paral·leles  a les foses oceàniques, en les zones on subdueix una placa oceànica per davall d'una de continental.
Exemples: - Andes
                - Muntanyes Rocalloses

LES SERRALADES INTERCONTINENTALS.
Quan dues plaques continentals s'enfronten, no es subdueixen i entren en col·lisió.
Exemples: - Alps
                - Himàlaies








                         ELS VOLCANS.

COM ÉS UN VOLCÀ?
Són estructures geològiques per les quals els magmes originats en: - l'interior de la Terra
                                                                                                    - l'escorça inferior
                                                                                                    - el mantell
ascendeixen a la superfície.

Si el material volcànic és expel·lit per grans fractures, forma volcans fissurals; si ho fa per un únic punt, dóna lloc a un con volcànic o volcà central.

·En els volcans fissurals, el magma sorgeix a través de fractures. Expel·leix laves basàltiques procedents del mantell, molt calentes i fluides.
·En els volcans centrals, el magm acumulat en la cambra magmàtica ascendeix per una fractura, la ximenera, i ix per un orifici central, el cràter.







LA DISTRIBUCIÓ DELS VOLCANS.
La majoria estan situats en zones actives.

Els volcans es disposen en:
-Els límits constructius, en les dorsals centreoceàniques (l'Hekla).
-Els límits destructius, en les zones de subducció (Chimborazo).
-Els límits neutres, on es produeix desplaçament lateral (Vesuvi).
-Els punts calents.(L'arxipèlag de Hawaii).

LES ERUPCIONS VOLCÀNIQUES.
Poden ser:
·Terrestres:
 -Si el magma és fluid, eñs gasos s'alliberen de manera fàcil i lenta i pràcticament no es produeix activitat     explosiva.
 -Si el magma és viscós, fa més difícil l'eixida dels gasos.

·Submarines:
 -Quan les erupcions són supercials, solen ser molt violentes, perquè la lava produeix explosions submarines.
 -Si les erupcions es produeixen a més de 300m de profunditat, la lava se solidifica ràpidament i forma laves de coixins o pillow laves.


















                                        ELS SISMES
Es  produeixen quan s'allibera de manera instantànea  l'energia acumulada en l'interior de la Terra.

-Focus o hipocentre: lloc on s'origina el sisme.
-Epicentre: punt de la superficie terrestre situat damunt del focus,lloc on la intensitat del sisme és més gran.
-Ones sísmiques: ones generades en els sismes.
-Sismògrafs: instruments sensibles que capten les ones sísmiques.
-Sismogrames: on es registren els sismògrafs.

                       

ELS SISMES SUBMARINS.
Quan un moviment sísmic  es produeix en el mar.
Si és de molta magnitud i el fons marí s'eleva, es produeix una onada sísmica anomenada tsunami.

ELS SISMES SEGONS L'ORIGEN.
-Els sismes tectònics.
Es produeixen a causa del moviment de masses rocoses al llarg de falles o d'esquinços friccions entre plaques.
Són els que provoquen més catàstrofes.
També,després de la p`rimera sacsejada proncipal en vinguen moltes de secundàries, anomenades rèpliques del sisme, de diversa intensitat.

Es diferencien:
·Els que es produeixen a causa del moviment de dos blocs al llarg d'una falla.
·Els produïts en les zones de subducció, quan una paca oceànica s'introdueix al mantell.

-Els sismes volcànics.
Són conseqüència del: - moviment del magma del subsòl.
                                   - de les erupcions